El fangar del “mobbing”. El Periódico, 24/04/2003

L’assetjament laboral es produeix quan hi ha una conducta d’un superior que discrimina, debilita o fins i tot humilia el treballador de forma continuada. És relativament freqüent a Europa, amb 13 milions de persones afectades.

CONSEQÜÈNCIES

Alguns del símptomes són estrès, depressió i pèrdua d’autoestima

SOLUCIONS

La millor arma en contra és una correcta política de prevenció

DAVID MARTÍNEZ

BARCELONA

Antonio treballava a l’ajuntament del municipi on va néixer fa 42 anys. Era responsable d’inspeccionar la potabilitat de les aigües comunals en un petit poble als afores de Madrid. Era un empleat ambiciós, amb ganes de treballar i tenia un expedient exemplar. En un tancar i obrir d’ulls la seva situació va canviar de forma inesperada. A finals de juliol de 2001, va avisar l’alcalde que els filtres de neteja de les aigües estaven en mal estat. L’ajuntament no li va fer cas i dos dies més tard els veïns es van despertar amb enormes quantitats de fang que brotaven de les seves aixetes. Davant la indignació dels veïns, l’alcalde va reunir el ple municipal i va decidir acusar l’Antonio de negligència. Per aquest motiu, va ser immediatament rellevat del seu càrrec i situat en un soterrani sense fer cap mena de treball. “Em van cridar per intimidar-me, en van deixar sense feina. En van humiliar i em van menysvalorar en públic”, relata aquest funcionari en els fets provats d’una sentència judicial. Antonio va sol·licitar dies més tard la baixa laboral per depressió.

Aquesta historia personal, que va arribar a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, reflecteix el minuciós procés de destrucció psicològica d’un afectat per assetjament moral o mobbing a la feina. En aquest cas, va existir “un comportament irracional i repetit respecte d’un empleat, que va constituir un risc per a la seva salud i seguretat, tant física com mental”. Un assetjament que ha arribat en aquest moment a una situació insostenible per a milers de persones als seus llocs de treball i la pèrdua d’efectius i competitivitat per a les empreses.

El mobbing sorgeix quan es produeix una conducta que discrimina, debilita o amenaça amb insults, rumors i comentaris vexatoris de forma continuada. L’assetjament moral pot implicar atacs físics i verbals o la denigració de la feina d’un company o el seu aïllament social. Segons reflecteixen les dades recollides a la Tercera Enquesta Europea sobre condicions de treball de la fundació Dublin (2000), el 9% dels treballadors de la Unió Europea, és a dir, prop de 13 milions d’empleats, manifesten sentir-se afectats per l’assetjament moral.

Els índexs més elevats es registren en les administracions públiques, seguit de la banca, la sanitat, l’ensenyament i els mitjans de comunicació. Les dones treballadores pateixen més aquestes situacions de risc que el els homes, un 10 % davant d’un 8 %. A Espanya, els estudis asseguren que un 10 % de la població activa, prop d’1’5 milions de treballadors, pateix aquest problema.

El mobbing és més freqüent en els llocs de treball molt exigents, que comporten alts nivells d’ansietat. I per a les víctimes de l’assetjament moral, les conseqüències i els símptomes físics són l’estrès, depressió, pèrdua d’autoestima, sentiments de culpabilitat, fòbies, trastorns del son i problemes digestius. L’acomiadament és en el 40 % dels casos l’objectiu últim que busca l’assetjador. Per a l’empresa, els costos de l’assetjament poden desembocar en un absentisme i una rotació del personal més elevat, i en pèrdues de productivitat.

L’estudi Cissneros, elaborat a la Universitat d’Alcalà d’Henares pel professor Iñaki Piñuel, autor del llibre Mobbing: como sobrevivir al acoso moral en el trabajo, arriba a la conclusió que l’assetjador sol ser el responsable de l’organització (70 %), un company de treball (26 %) o un subordinat que decideix fustigar un superior (3,5 %). “L’assetjament moral és un xacra social, una epidèmia emergent, en què té molt a veure la competitivitat entre treballadors”, comenta Piñuel. La professora Nora Rodríguez, al seu llibre Mobbing: vencer el acoso moral, recomana fugir de la confrontació i buscar el suport d’amics i familiars. “La millor arma és una correcta política de prevenció del risc per part de l’empresa” diu Salvador del Rey, advocat de Cuatrecasas.

La consultora B&G Galiper aconsella als directius que apliquin accions per prevenir el mobbing, com variar les tasques del treballador, donar mostres d’agraïment, fer veure a l’empleat la importància de la seva feina, aprovar la delegació de funcions, fomentar la carrera professional i la formació dels treballadors, i transmetre una correcta comunicació de la situació de l’empresa. Els treballadors afectats tenen la possibilitat legal de denunciar l’assetjament moral.

Author: ADECAF