BAIXES MÈDIQUES A PRESONS: L’OMBRA DEL MOBBING

BAIXES MÈDIQUES A PRESONS: L’OMBRA DEL MOBBING

Una recent ordre del Ministeri de Treball a les inspeccions de treball de tot Espanya (inclosa Catalunya) prohibeix als inspectors acceptar denúncies per mobbing quan la víctima sigui un funcionari. Aquesta decisió, que vulnera el dret d’empara i tutela judicial establert per la constitució (en condicions d’igualtat per a tots els ciutadans), té com a conseqüència la indefensió i, al capdavall, la baixa mèdica dels afectats. Per la seva banda, la direcció general de presons, davant l’allau de baixes mèdiques, ha creat un departament especial a fi de controlar aquest perillós fenomen que és el resultat inevitable, entre d’altres, de la implantació del corporativisme a les presons catalanes. Amb la creació d’aquest departament, la Generalitat i els sindicats cuinaran al seu gust tots els casos que es vagin presentant, que són molts.

La qüestió és: quina credibilitat en salut laboral poden tenir uns sindicats que han demanat el cessament de treballadors acusats de chivatos i judas amb lletres de motlle per haver complert amb la legalitat? Quina autoritat moral pot ostentar la Generalitat quan la consellera Núria de Gispert menteix al Parlament negant l’existència de denúncies per mobbing a l’administració autonòmica? Molt ens temem que aquest departament, dirigit per la inexorable Elena Pérez, tingui com a finalitat encobrir els inacabables escàndols i abusos que es produeixen a les presons catalanes, casos que acaben traduint-se en baixes mèdiques atesa la impunitat amb què poden actuar els responsables d’aquestes malifetes mafioses (de vegades, sindicalistes que ocupen el càrrec de prevenció de riscos laborals). A nosaltres ens sembla que es tracta, un cop més, de seguir enganyant i mentint descaradament a la societat catalana a fi que el senyor Jordi Pujol no hagi d’escoltar algun dia que a les seves presons es podien cometre mals tractes i que, al capdavall, l’administració catalana castigava, no als maltractadors, sinó als funcionaris que els denunciaven, els quals eren acusats d’haver embrutat la imatge pública del mitòman de Montserrat.

ADECAF


EL TRIANGLE, núm 629, 7/4/2003

Els reclusos catalans ja són 7000

El 10% de la plantilla està de baixa laboral

V.S.

La població reclusa a Catalunya a mitjans del mes de març va superar la xifra de 7.088 interns, segons han explicat a EL TRIANGLE fonts de la direcció general de Presons. I la tendència, assenyalen, és a augmentar. Aquesta dada confirma el ritme massificador del últims anys, amb els riscos potencials de conflictivitat que això comporta. Ara fa un any, hi havia 6.710 reclusos a les presons, segons declaracions de l’aleshores conseller de Justícia Josep-Delfi Guàrdia, mentre que l’any 2001 es va tancar amb la xifra de 6.412 interns. No cal dir que el nombre de presons catalanes no ha variat: són nou.

Això provoca un altre desequilibri: la ràtio entre interns i personal de presons ha passat de 2,26 interns per cada funcionari a finals de 2001 a 2,36 en l’actualitat, una mitjana superior a la resta de l’Estat. I això, tenint en compte la totalitat de la plantilla, ja que un altre aspecte alarmant és l’increment de l’absentisme laboral. Segons aquestes mateixes fonts, el passat febrer s’ha assolit la xifra rècord de 304 funcionaris de baixa laboral, la qual cosa suposa més d’un 10 % del conjunt de la plantilla.

Una altra dada preocupant és l’elevat nombre d’immigrants entre la població reclusa. Actualment el percentatge es situa en el 29 % (més de 2000 interns en termes absoluts), mentre que fa un any era del 26 %.

La massificació a les presons catalanes és l’aspecte més criticat pel Comitè Internacional per a la Prevenció Contra la Tortura del Consell d’Europa en les dues ocasions que han visitat la presó Model de Barcelona (abril de 1994 i novembre de 1998). Des d’aquestes visites, la massificació ha augmentat, però les condicions de vida dels interns està vetada als observadors independents. Com ja va explicar EL TRIANGLE (núm. 585), el departament de Justícia ha negat l’entrada a l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona.

Author: ADECAF